Doctrina

Creiem que cal tenir una definició doctrinal clara, que indiqui a cada estudiant i docent sobre quines bases s’orienten el nostres materials i la nostra tasca educativa. Com a definició bàsica de la nostra posició doctrinal, senyalem:

DÉU

Hi ha un únic etern i veritable Déu; Un en essència i Tri en persones: Pare, Fill i Esperit Sant; creador i sustentador dels éssers i les coses visibles i invisibles.

JESU-CRIST

El Senyor Jesu-Crist és l’únic Salvador i mitjancer entre Déu i els homes. Confessem la seva Deïtat; la seva veritable i pròpia humanitat; el seu naixement virginal; la seva vida immaculada; la redempció dels nostres pecats per la seva sang en la seva mort expiatòria i vicària; la seva resurrecció corporal; la seva ascensió a la glòria; el seu ministeri intercessor actual en el Cel, a favor dels redimits; i el seu promès retorn corporal.

L'ESPERIT SANT

Confessem la Deïtat de l'ESPERIT Sant, i el reconeixem com l’únic vicari actual del Senyor Jesu-Crist sobre la Terra. Ell forma l’Església de Crist: donant convicció de pecat i il·luminant el pecador; guiant al penediment, i a la veritat que és en Crist Jesús; donant al pecador penedit i desitjós de salvació, el do preciós de la fe, escoltant la Paraula de l’Evangeli; engendra i regenera al creient, fent-lo fill de Déu i batejant-lo en el Cos de Crist; santifica i transforma el renascut a la imatge de Crist, produint el “fruit de l’Esperit” i repartint dons espirituals a cada renascut com ell vol. Ell ensenya al creient a pregar segons la voluntat de Déu i el guia a tota veritat. I en el dia de la resurrecció, serà l’agent que vivificarà els cossos dels creients a semblança del cos de Crist, juntament amb el Senyor.

LA BÍBLIA

La Bíblia és la Paraula de Déu, inerrable i infal·lible, revelada per l’Esperit Sant als sants profetes, evangelistes i apòstols que van escriure els seixanta-sis llibres canònics que la integren sota la seva inspiració, i als quals va protegir de tot error o contradicció en la seva tasca. Aquests llibres inspirats han estat preservats purs al llarg dels segles per la seva cura i providència especials en els anomenats “Text Masorètic”, per l’Antic Testament, i “Textus Receptus”, per al Nou Testament. Per això les Sagrades Escriptures són l’única autoritat i regla de fe, doctrines, pràctiques, forma de govern eclesiàstic i disciplina, per als cristians i per a les Esglésies Cristianes Bíbliques.

LA CREACIÓ

Déu va crear directament tots els éssers, i les coses, visibles i invisibles, en set dies literalment, com es descriu al llibre del Gènesi; el que Déu va crear en el seu origen era “molt bo”.

ELS ÀNGELS

Els àngels són éssers reals, amb una personalitat individual. La Bíblia ens parla de l’arcàngel Miquel i dels sants àngels de Déu, per un costat, i de Satanàs i els dimonis, per l’altre. També es parla de Gabriel. La Bíblia ens parla de Satanàs com l’autor de la caiguda i del pecat; ell és l’enemic declarat de Déu i dels homes, i és condemnat per a sempre amb tots els dimonis i els incrèduls.

L'HOME

L’home va ser creat directament per Déu de la pols de la terra en el sisè dia de la Creació. Creat sense pecat, l’home va ser temptar per Satanàs al jardí de l’Edèn, va caure de la seva justícia i va quedar en una condició de pecat. Aquesta imatge moral i espiritualment caiguda ha estat heretada per tot el llinatge humà, que es troba en una condició de total depravació. L’home, mort en les ofenses i els pecats, i sense poder aconseguir la glòria de Déu, és del tot incapaç de salvar-se per ell mateix.

LA SALVACIÓ

La salvació és únicament per la gràcia de Déu, no per obres humanes. La salvació de l’home és un regal de Déu. L’obra redemptora la va portar a terme el Senyor Jesu-Crist morint vicàriament sobre la Creu del Calvari per expiar els nostres pecats i portar- nos a Déu. La salvació es rep per la fe, que inclou penediment vers Déu i fe en el Senyor Jesu-Crist, i això esdevé una realitat per la gràcia de Déu vers el pecador. La salvació es consolida en l’experiència personal del nou naixement que Déu produeix en el cor de tot aquell que rep a Crist Jesús, que és fet fill de Déu. L’obra de la salvació inclou la justificació, la reconciliació, la regeneració, l’adopció i la santificació.

LES BONES OBRES

Les bones obres són el fruit visible de la fe, de la salvació rebuda i experimentada per la regeneració espiritual, i constitueixen l’evidència de la beneïda experiència de la santificació. Són posteriors a l’experiència de la conversió, i han estat preparades amb el propòsit que els fills de Déu caminin en elles.

EL DESTÍ FUTUR

Els salvats gaudeixen de la seguretat de la seva salvació, felicitat i benedicció eternes, són preservats pel poder del Senyor; i els pecadors que rebutgin voluntàriament la gràcia i l’amor de Déu i la salvació que es troba en Crist Jesús, tindran una condemnació i un càstig eterns.

LA SEGONA VINGUDA

La segona vinguda corporal del Senyor Jesu-Crist serà en els aires per recollir a la seva Església abans de la tribulació, ressuscitant els morts i transformant juntament els que visquin, per establir el seu tribunal recompensador i celebrar les noces de l’Anyell; vindrà visiblement a la Terra amb els seus sants per jutjar les nacions i establir el seu regne mil·lenari, al qual succeiran la resurrecció final, el judici dels incrèduls davant el gran Tron Blanc, els Cels nous i la Terra nova, i l’estat etern.

L'ESGLÉSIA

L’Església és el cos de Crist, el qual n’és el seu fonament, cap, Senyor, únic gran sacerdot i espòs. És una casa espiritual, no denominacionalista ni sectària, tant si és considerada com l’Església Una o bé cada església local, plenament autònoma de les altres. És columna i suport de la Veritat. Els seus principals propòsits són predicar, defensar i confirmar l’Evangeli. La seva forma de govern és Teocràtica- Bíblica-Congregacional. Els seus oficials són els pastors, ancians o supervisors, i els diaques. Les seves ordenances són el baptisme per immersió dels creients, i el memorial del Sopar del Senyor, amb pa i vi, on participen tots els membres de l’església en plena comunió.

LA SEPARACIÓ

Tot renascut ha de practica la separació del pecat i de la mundanitat, per dedicar-se a agradar i servir Déu. És necessari separar-se personalment i eclesiàsticament de tota apostasia i/o associació amb aquells que han negat la fe, així com de tota associació amb aquells transigeixen o cooperen amb els apòstates, ecumènics o els anomenats “carismàtics”.

LA UNITAT

Entre els renascuts hi ha unitat espiritual substancial i una vocació a la unitat de la fe en doctrina i pràctiques, per manifestar la plena comunió fraternal.

Com es pot deduir per l’anterior declaració, no creiem bíblic la pretesa permanència ni restauració dels dons de sanitat, llengües, profecia (com a revelació, sí com a paraula d’edificació, consolació i exhortació) o apostolat. Ens desmarquem del tot dels moviments pentecostals-carismàtics en les seves diferents variacions.